Els resultats de PISA 2025 posen en relleu els reptes del sistema educatiu espanyol i el paper que poden tenir les acadèmies en el reforç i l’acompanyament dels alumnes.
Els resultats de PISA 2025 han fet saltar totes les alarmes a Espanya. L’informe, publicat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), revela que el nostre país ha obtingut els pitjors resultats de la seva història en matemàtiques, comprensió lectora i ciències, i se situa per sota de la mitjana tant de l’OCDE com de la Unió Europea. En un context en què el sistema educatiu mostra signes clars d’esgotament, les acadèmies de formació tenen un paper cada vegada més rellevant.
És un bon moment per recordar el valor de les acadèmies i prendre consciència de fins a quin punt poden ser determinants en l’acompanyament, la motivació i l’aprenentatge dels alumnes, especialment quan necessiten un suport més personalitzat.
Les dades són contundents. Espanya ha patit una caiguda de 45 punts en competència lectora des del 2015 —la davallada més gran registrada—, de 30 punts en matemàtiques i de 16 en ciències. En lectura, només el 2% dels estudiants espanyols assoleix el nivell superior de comprensió, davant del 6% de mitjana de l’OCDE. En matemàtiques, el retrocés de 22 punts equival a més d’un any d’aprenentatge perdut.
Variació del rendiment mitjà per quartils d’ISEC en ciències, lectura i matemàtiques (PISA 2025 - PISA 2022). Espanya i mitjana OCDE-35. (Font: PISA 2025. Resum executiu del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports).
Tanmateix, l’informe també ofereix matisos que mereixen atenció:
Aquestes dades dibuixen un perfil paradoxal: estudiants que volen aprendre, que se senten part de la seva comunitat educativa, però que no estan adquirint les competències fonamentals al ritme esperat. És precisament aquí on les acadèmies poden marcar la diferència.
L’aula mitjana a Espanya, com en gairebé tot el Nord Global, no està pensada per atendre cada estudiant de manera individualitzada. Amb ràtios que superen els 25 alumnes per professor, és pràcticament impossible que un docent pugui detectar i resoldre les necessitats de cadascun.
És aquí on entren les acadèmies de reforç escolar i d’idiomes: grups més petits o atenció individual, on el professor sí que pot veure quina part del temari no ha quedat clara, on hi ha aquell buit, aquell concepte que no acaba d’encaixar.
I la recerca educativa ho deixa força clar. Els programes de tutoria d’alt impacte, amb ràtios d’un a tres estudiants per professor, milloren de manera notable el rendiment, sobretot entre aquells que ja presentaven dificultats. Un metaanàlisi de 96 avaluacions aleatòries va confirmar que les classes en grups reduïts generen efectes positius consistents.
Control d'asitència, informes personalitzats i comunicació amb les famílies
Acadesoft és una eina que t'ajuda amb el seguiment dels alumnes
La caiguda en comprensió lectora és, potser, la dada més preocupant de PISA 2025. No es tracta només que els estudiants llegeixin menys o pitjor, sinó que han perdut la capacitat d’entendre la informació, connectar idees entre múltiples fonts i pensar críticament sobre allò que llegeixen. El fenomen de la «lectura apressada» —llegir ràpid però sense acabar de comprendre les idees— gairebé s’ha duplicat entre el 2018 i el 2025.
La fortalesa d’una acadèmia de reforç o d’idiomes rau en el fet de poder dedicar temps a treballar habilitats específiques com ara la comprensió lectora profunda: identificar arguments, distingir fets d’opinions, avaluar la credibilitat de les fonts i connectar conceptes a través de diferents textos.
Les acadèmies també funcionen, moltes vegades sense proposar-s’ho, com un radar de l’estat real dels alumnes. El contacte diari i, sovint, més proper que a l’aula ordinària permet als professors captar coses que les notes no reflecteixen: aquella pèrdua de motivació que comença a aparèixer, una dificultat que es repeteix i que ningú no ha detectat, la frustració que apareix sempre davant de la mateixa assignatura. O, a l’altre extrem, aquella espurna de confiança que comença a encendre’s quan alguna cosa, finalment, encaixa.
Aquesta proximitat converteix les acadèmies en un lloc privilegiat per veure com viuen els estudiants el seu aprenentatge, gairebé en temps real. I escoltar aquests senyals —compartir-los quan cal, ajustar l’acompanyament a partir d’aquests senyals— és una de les seves grans aportacions. Perquè no es tracta només d’ajudar a millorar els resultats. També es tracta d’entendre què necessita cada estudiant per avançar i de ser-hi quan ho necessita.
Les acadèmies tenen una característica que les fa una mica diferents: són espais on l’aprenentatge es mira de prop, gairebé un a un. I aquí, l’error deixa de ser un problema i es converteix en una pista. Una resposta incorrecta, una dificultat que es repeteix, un concepte que no acaba d’encaixar… no són fracassos. Són informació. Informació que el professor pot interpretar per entendre on és l’obstacle i ajustar l’acompanyament al que necessita cada alumne.
Aquesta manera de treballar té un efecte que va més enllà de la matèria. Ajuda a construir el que els psicòlegs anomenen «mentalitat de creixement»: la idea que les capacitats no són fixes, que equivocar-se no defineix ningú i que l’esforç, la pràctica i les estratègies adequades sí que marquen la diferència.
Com hem vist al principi, segons PISA 2025, els estudiants espanyols ja mostren nivells de perseverança superiors a la mitjana. Aquesta perseverança no cal crear-la des de zero. Ja hi és. El que necessita és un lloc on pugui mantenir-se, prendre forma i convertir-se en avenços concrets. I les acadèmies són, moltes vegades, aquest lloc.
Les acadèmies són clau en l’autoestima dels alumnes. Són un espai proper d’acompanyament i confiança. El contacte continuat amb els professors permet detectar dificultats, reconèixer avenços i reforçar l’autoestima. No es tracta només d’ensenyar continguts, sinó de ser a prop, escoltar i ajudar cada alumne a recuperar la confiança en les seves capacitats.
Les dades de PISA 2025 són un mirall incòmode, però també una oportunitat. Espanya té estudiants amb perseverança, curiositat i sentiment de pertinença. El que falta no és motivació, sinó estructures de suport que converteixin aquesta motivació en competències sòlides. Les acadèmies, quan es dissenyen amb rigor i s’implementen amb qualitat, poden ser precisament aquesta estructura.
La intel·ligència artificial ja és gairebé a tot arreu i, per descomptat, també en l’aprenentatge, i amb molta força. Segons PISA 2025, gairebé la meitat dels estudiants de l’OCDE la utilitza cada setmana per estudiar. A Espanya, molts hi recorren per buscar informació, resumir textos o començar un treball.
Però hi ha una cosa que la IA no pot fer: mirar-te als ulls i adonar-se que no has entès alguna cosa.
Un estudi recent ho va comprovar d’una manera curiosa. Van posar el mateix professor humà davant de dos grups d’estudiants: a un li van dir que era una persona i, a l’altre, que era una IA. Els estudiants que creien que estaven amb un humà es van sentir més compresos, amb més llibertat per preguntar i amb més ganes de continuar aprenent. No era l’eina el que canviava. Era la sensació d’estar acompanyats.
Això no significa que la IA no sigui útil. Ho és, i molt, per resoldre dubtes ràpids, per tenir alguna cosa disponible a qualsevol hora i per no sentir-se jutjat quan es fa una pregunta. Però quan l’aprenentatge es complica —quan cal entendre alguna cosa en profunditat, travessar la confusió o recuperar la confiança—, la presència humana continua sent insubstituïble.
Les dades de PISA 2025 són incòmodes, sí. Però també són una oportunitat. Espanya té estudiants amb ganes, curiositat i perseverança. El que falta no és motivació. El que falten són estructures que sostinguin aquesta motivació i la converteixin en alguna cosa sòlida. I les acadèmies són exactament això.
Parlar del paper de les acadèmies també implica reconèixer una realitat: no totes les famílies poden accedir de la mateixa manera al reforç educatiu.
La bona notícia és que ja existeixen iniciatives que busquen ampliar aquest accés. Programes com PROA+, el pla Refuerza a Madrid o CaixaProinfància treballen precisament en aquesta direcció, oferint suport i acompanyament als estudiants que ho necessiten.
Són exemples que demostren que el reforç educatiu no ha de dependre únicament de la capacitat econòmica de cada família i que existeixen fórmules per fer-lo arribar a més alumnes.
En aquest context, les acadèmies poden ser una peça més dins d’una xarxa de suport educatiu més àmplia: espais propers, especialitzats i capaços d’acompanyar els estudiants quan necessiten una atenció més personalitzada.
Els resultats de PISA 2025 posen sobre la taula moltes preguntes. Una d’elles és com aconseguir que més estudiants rebin el suport que necessiten per avançar.
Contacta amb nosaltres i te'n farem una demostració sense cap compromís.
T'ajudem a portar la gestió de la teva acadèmia de manera fàcil.
